dia 4 de juny carta de despedida de raul huerta

Aquesta obra parla exactament d’aixo, de la repressio del nostre passat, i que hagués passat
si no hagues exisitit...
Aquesta es la reflexió i el punt d’inflexió
Jo penso que el fet de taparla ha creat a la gent la necesitat de veurela i volgerla mes que mai.
aquesta repressio de la que parlo, ha traspasat fronteres i s’ha manifestat en una carta de
desembolcallament forçat, per pressio popular.
Per aixo estem aqui, perque m’ho fan treure i per explicar que aquest es l’acte de repressio i
censura per part del museu, al volguer netejar-se les mans.
Perque avui no es treura per soport institucional, pero Si la setmana que ve, i a mi personalment
em sembla increible, que el museu d’una poblacio tan progresista com Cardedeu, tingui comflictes
d’aquesta mena, i no sapiga respectar un projecte que des d’un principi ells apoiaven i confiaven.
Amb tot aixo, apart vull dir que estic molt orgullos d’aquesta intervencio i per aixo dono les
gracies a tots els que ho han fet posible, a tots els que l’heu apoiat, criticat i denunciat. Perque
tots vosaltres sou els que heu fet que la meva obra sigui mes gran.
Tambe volia demanar disculpes a totes les persones que s’haguin sentit ofeses o el hi hagi
molestat perque no era la meva intencio. Tot i aixo la meva obra es aquesta i no una altre.
Com ja he dit, la setmana que ve la treure perque no vull confrontarme mes amb el poble
Penso que el simple fet que el titol de l’obra es manifesti, es un bon moment per donar l’obra
per finalitzada, sobretot les meves disculpes per no continuarla fins el dia que tenia previst l’obra.